EL CANT DE LA SIBIL·LA.
El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic de melodia gregoriana que tenia molta influència durant l'edat mitjana al sud d'Europa i que s'interpreta en la versió catalana de forma tradicional en la Missa de mitjanit a les esglésies de Mallorca i a la ciutat d'Alguer de Sardenya.
La Sibil·la és una profetessa de la fi del món de la mitologia clàssica que van ser introduïdes i adaptades al cristianisme gràcies a l'analogia que es pot establir entre aquesta profecia i el concepte bíblic del judici final.
La Sibil·la és un personatge de la mitologia grega i romana. Inspirat de vegades per Apollo, capaç de conèixer el futur.
Cada any, el dia de Nadal, abans d’iniciar-se la missa major a les 12:00 en punt, la
Sibil·la, un xiquet o una xiqueta, revestida amb una túnica morada evocadora d’un temps
antic, se situa al cancell de l’església de Xeraco. Desfila solemnement pel corredor central
del temple devers l’altar major mentre a l’orgue sonen les primeres notes del Cant de la
Sibil·la. Una persona adulta fa d’acompanyant. La figura, hieràtica, manté, ferma i elevada
una espasa llustrosa. Superats els tres escalons, s’aproxima a l’altar i delicadament deixa
l’espasa lluenta sobre l’ara amb el pom cap a la dreta i la punta vers l’esquerra. Es gira i
s’adreça als feligresos, moment en què el cor entona el estremidor cant: «Lo jorn del judici,
veuràs qui ha fet servici» que precedeix la veu nua de la Sibil·la. Els assistents, que havien
xiuxiuejat imperceptiblement, tot just en sentir la primera veu, callen indefectiblement en
un silenci respectuós. Any rere any el Chor de la Sibil·la escenifica aquesta vella tradició
medieval representada per primera volta a Xeraco el dia de Reis de 1997.
Este és el cant que es fa a Xeraco.
També es fa a valencia.
També es fa a Mallorca.
